ENLLOC

Recordo perfectament un dia del mes de juny d’aquest any en què esmorzàvem pernil del bo al restaurant Úbeda al carrer Còrsega, just al costat de la nostra seu, amb en Turull i altres companys amb els que havíem fet una reunió.

A taula ens va dir que “això de CiU s’ha acabat” i que havia estat “un instrument útil” de l’etapa autonòmica, però que, “ara que tenim a tocar el nou país, s’ha entrat en una nova etapa”.

La veritat, aquelles paraules no em van sobtar, perquè la cosa venia de lluny. Tampoc oblidaré mai la roda de premsa que va fer Oriol Pujol, el nostre secretari general en aquell moment, al desembre del 2012, després que perdéssim dotze diputats aquell fatídic 25 de novembre.

L’Oriol va culpar, entre d’altres, a Duran i Lleida. Per tant, la ruptura ha estat la culminació d’un procés de menysteniment a Unió.

Avui, a pocs dies de les eleccions, no se sap encara perquè el seny, la moderació i fins i tot el tocar de peus a terra està mal vist. Però, aparentment, ha de ser fàcil intentar omplir el forat que deixa Convergència en l’electorat.

El problema que molts veiem al partit no és que Unió sumi vots, sinó que la seva marxa ens els resta, encara que no aconsseguissin cap diputat.

Mas està plenament immers en una estratègia suïcida. Per a ell ja no hi ha volta enrere. I amb ell, tot el partit, i tots els que en formem part des de fa anys. Ell i el seu primer anell de relació de confiança i sosteniment, ens han portat fins a on estem ara: enlloc.

Quan gaudíem de majories absolutes als vuitanta i noranta, atrèiem tan a sobiranistes convençuts com a catalanistes moderats. Alguns fins i tot votaven al PP a les generals. Ara, això està mal vist, perquè el que vol Mas és competir amb Esquerra. Al darrer consell nacional del partit al que vaig assistir, el passat 30 de maig a Bellaterra, Mas va apel·lar directament al “vot útil sobiranista”, i la majoria aplaudia. Jo també, però amb recel.

La crisi de CiU ha sigut només l’avantsala de la crisi que viurem aviat. No en quedarà res. Després del 27S començarà el festival. Tindrem un parlament que será el circ Mundial, ple de d’artistes, i Mas dimitirà. El rumor al partit és que ja li estan buscant universitat als EUA per a donar classes. Germà Gordó, un company moderat, ja ha estat escollit per a ser el successor i passar l’escombra. L’altre dia, a l’escola d’estiu, li van fer llegir un paper on deia que donaria la nacionalitat catalana als Valencians, Aragonesos, Balears i als veïns de la Catalunya Nord, tot per a convertir-lo en el més sobiranista dels sobiranistes de CDC. Germà mai haguès fet aquestes declaracions, MAI. Però li ha tocat, i ell ha acceptat, cosa que encara m’empipa més.

El problema és que s’acaba el viatge a Ítaca. El capità s’ha amagat i la nau de CDC fa aigües. I el pitjor de tot és que els nàufrags no escolleixen port.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s