EL LIDERATGE MEDIOCRE D’ARTUR MAS

L’actual escenari polític català i del que serà en breu el meu futur ex partit m’obliga a fer a una reflexió sobre el lideratge que no està a l’alçada de les circumstàncies ni del moment. Es pot dir que és un lideratge absolutament mediocre.

Vull aprofitar aquest espai per a definir algunes característiques de lideratge que estem evidenciant i patint al nostre estimat i ja defenestrat partit des de fa uns anys:

  1. Errors aliens més que capacitats pròpies. A més de pels seus propis mèrits, Artur Mas va arribar a la presidència per designació a dit d’en Jordi Pujol. Mas fa real la frase irònica de que en política, les eleccions no es guanyen: es perden. Passa igual a les empreses, on el lideratge mediocre brolla per designació unilateral o per buit de poder i ausència de millors opcions.
  1. Discrepància entre paraules i fets: dubtosa credibilitat. Igual que altres partits, és cert que a CDC la disciplina de vot tanca files i sembla fer miracles. El líder necessita generar credibilitat, esperança, confiança i resultats, que no s’aconsegueixen només amb paraules.
  1. Possicions ambigües i frases convencionals davant situacions que exigeixen respostes clares i concretes. Un fet directament relacionat amb el punt anterior.
  1. Hiperactivitat compulsiva. Artur Mas no està a l’alçada. Aborda molts projectes i obre molts fronts d’atac. A la situació actual, aquest síndrome brilla amb esplendor. Mas es manté contínuament en moviment, per no ser blanc fàcilment assolible i possible peça de caça.
  1. Canvis inconscients d’estil de lideratge. Mas salta d’un aparent estil participatiu a un autoritari i viceversa, sense mostrar un patró de comportament consistent, generant així inseguretat i falta de confiança entre els membres del partit que, per a ell, es troben a un nivell inferior, per sota del seu entorn proper.
  1. Improvisacions i gestió reactiva de la crisi. Externament es manifiesta en decissions deficients (precipitades o tardanes), i al propi govern. La manca d’estratègia i criteri, dóna lloc, en un extrem, a improvisacions “creatives” i, d’altra banda, a la paràlisi per anàlisi. Ambdues són formes inconscients de no prendre decisions madures.
  1. Gestió mediocre del talent. A CDC es compleix la llei de que “els números 1 es rodejen de números 1, i els números 2, de números 3 i 4”. El líder mediocre es rodeja de profesionals mediocres, generant bosses de mediocritat. Artur Mas és expert en la pràctica del darwinisme selectiu que elimina o convida a marxar els millors, perquè constitueixen potencials amenaçes.

A aquestes alçades ja no hi ha marge de maniobra. De fet, el pas de mediocre a competent es estrany, si no impossible. Per això he decidit abandonar el partit en els propers dies, i lamentant acomiadar-me de molts companys i amics, auguro la dissolució de CDC després de les eleccions del 27 de setembre de 2015.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s